Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
JARC rebutja completament la modificació publicada avui de la normativa que regula els Plans de Reestructuració de la Vinya.
El gener d’enguany es va publicar l’Ordre que regulava els Plans, una norma consensuada entre el DAAM i el sector a la Taula Sectorial. En aquell moment, JARC va informar els seus socis de les propostes que s’havia efectuat i va mostrar la seva satisfacció per haver estat incloses al redactat final després de moltes negociacions.
Ara, un cop publicada l’Ordre i aprovats els plans presentats, el DAAM ha fet marxa enrere i canvia el marc regulador que s’ha d’aplicar als viticultors. Es modifica i s’afegeix condicionants i requisits i, molt important, es redueix els costos màxims subvencionables en cas que el viticultor executi les mesures del seu pla amb mitjans propis. A més, JARC posa de manifest que no ha disposat dels documents de treball que el DAAM afirma que són la base de la modificació.
Malgrat que el marc regulador general permet i encoratja la feina dels viticultors aquesta modificació prima les empreses de serveis i suposa una alteració de les condicions establertes per a la sol·licitud i amb què s’ha aprovats els plans.
JARC està estudiant en detall el text i avalua la possible impugnació de l’Ordre de modificació en alterar les condicions sota les quals es va presentar i resoldre els plans.
L’Organització va sol·licitar al DAAM que no publiqués la modificació tan bon punt ho va saber, i mitjançant les al·legacions presentades, va manifestar que no existia cap argument legal per a fer-ho. JARC li recordava, a més, que es modificava les condicions amb què s’havia aprovat els plans.
- El Ministeri proposa obrir la indemnització compensatòria a tots els perceptors de la PAC , siguin o no professionals .
- Fins ara, només podien rebre aquest tipus d'ajut a Catalunya les explotacions qualificades com a prioritàries, en què cal ser agricultor professional.
- JARC-COAG ha enviat una carta al ministre rebutjant aquesta proposta i reclamant un major compromís amb el model social i professional d'agricultura .
JARC-COAG rebutja de manera contundent la proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d'obrir la indemnització compensatòria per exercir l'activitat agrària en zones desfavorides o de muntanya a tots els perceptors que rebin ajudes directes de la Política Agrària Comuna (PAC). Fins ara, en la programació del desenvolupament rural 2007-2013, s’exigia a les explotacions catalanes estar qualificades com a prioritàries per ser beneficiaries de les indemnitzacions compensatòries, és a dir, entre altres requisits, ser agricultor professional. Cal recordar que un gran percentatge del territori de l’Estat espanyol està qualificat com a zona desfavorida/muntanya, aproximadament el 80% de la Superfície Agrària Útil .
Tot i això, els muntants de les Indemnitzacions compensatòries (ICs) a Espanya són els més baixos de tota la UE. Segons dades de Brussel·les, un agricultor espanyol rep de mitjana 16 €/hectàrea (mitjana UE - 15,78 €), mentre que a Bèlgica l'import de la ICs s'eleva a 215 € o a Finlàndia a 196 €. A França i Portugal se situa per sobre dels 100 €/hectàrea. JARC-COAG considera que resulta inacceptable fer proselitisme polític amb les ajudes al desenvolupament rural, ja de per si escasses, afavorint milers de titulars no professionals a costa dels homes i dones del camp que viuen de l'activitat agrària.
Davant de tot això, des de JARC-COAG s'ha enviat una carta a l'atenció del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, en la qual se li trasllada el rebuig a aquesta proposta, ja que aquesta mesura és difícil de justificar en un context d'austeritat econòmica, que ens ha portat a haver de esprémer els límits del cofinançament nacional per al proper període 2014-2020, inclòs un dràstic descens de l'aportació de l'Estat. D'aquí, que sigui més necessari que mai una priorització dels fons als veritables professionals agraris. Des del seu origen, aquesta mesura està pensada per equilibrar la renda dels professionals que generen ocupació i fixen població en aquells territoris més difícils, pel que JARC-COAG considera que s'ha de rebutjar que es plantegi la seva retallada.
Els representants del sector porcí de JARC han pres part en la reunió celebrada aquesta tarda al Departament d’Empresa i Ocupació, en la qual han assistit per part del departament el Sr.Pere Torres, secretari d'Empresa i Competitivitat i el Sr. Pere Palacín, director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial.
En representació del sector porcí de Catalunya, també hi havia Unió de Pagesos, Asaja, Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Porcat i Anprogapor, i l’Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins (ADAP).
Durant la reunió, el Departament d'Empresa i Ocupació ha exposat que varen presentar al·legacions a l'esborrany de la normativa estatal que està provocant el tancament de les plantes de purins i continuarà recolzant el sector per trobar una solució al problema.
Cal destacar que el representants autonòmics han indicat que el Ministeri d'Indústria considerava viable plantejar una moratòria al tancament de les plantes fins finals d'enguany. El Departament ha volgut fer partícip d’aquesta informació als representants del sector, els quals unànimement han manifestat que aquest període és totalment insuficient. El sector porcí demana que es plantegi una moratòria de dos anys per poder analitzar correctament el tema, establir solucions efectives a llarg termini i poder-les implementar.
Milers de ramaders, representants del sector porcí i treballadors de les plantes de purins, s'han concentrat aquest dimarts 18 enfront del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme per reclamar una solució immediata per les 29 plantes de tractament que donen resposta a les necessitats de gestió dels excedents de purins de més de 2.000 explotacions ramaderes repartides per tota la geografia espanyola. Catalunya, la primera comunitat autònoma productora de carn de porc, amb més de 1,4 milions de tones, és el territori més afectat per aquesta problemàtica, amb 6 plantes que tracten 675.000 m3 provinents d'unes 540 explotacions de porcí.
Les plantes de gestió dels purins s'han vist obligades a paralitzar la seva activitat, a causa de la imminent entrada en vigor del nou règim retributiu, que els produeix la fallida automàtica de forma retroactiva des de Julio del 2013.
La retallada unilateral, en més d'un 40%, de la prima a aquest tipus d'energia produïda per les plantes de tractament que proposa el Govern, a través del Ministeri d'Indústria, deixa a milers de ramaders sense una solució a curt termini per a la gestió dels excedents de purí de les seves explotacions.
El porcí és el sector ramader més important a Espanya. Representa el 14% de la producció final agrària, i genera més de dos milions d'ocupacions, dels quals 200.000 són llocs de treball directes. Aquest sector és un important motor de l'economia espanyola amb una producció de 3,5 milions de tones de carn, de les quals s'exporten més del 40%. El cens es concentra principalment a Catalunya i Aragó, comunitats que representen més del 50% dels 25.161.080 caps totals. D’altra banda, Catalunya és la primera comunitat productora de carn de porc, amb més de 1,4 milions de tones.
El tancament definitiu d'aquestes instal·lacions implicaria la pèrdua de més de 5.000 ocupacions, entre directes i indirectes, en la seva majoria en el mitjà rural i afectaria a més de 2.000 explotacions que gestionen els seus excedents a través de les 29 plantes existents. L'impacte total del tancament d'aquestes instal·lacions es quantifica en prop de 350 milions d'euros.
Les organitzacions convocants han exigit al Govern una solució immediata que permeti a les plantes de cogeneració de tractament de purins mantenir la seva activitat i als ramaders poder gestionar correctament els seus excedents.
Per a això ADAP, ANPROGAPOR, ASAJA, JARC-COAG, Cooperativas i UPA han lliurat un manifest a Indústria en el qual proposen eliminar el caràcter retroactiu de la proposta legislativa del Ministeri d'Indústria, una moratòria del règim actual d'almenys 2 anys, que permeti al sector buscar solucions alternatives i viables, i la interlocució entre govern i sector afectat per conèixer el transcurs de les negociacions.
L’Organització agrària reclama a l’Agència Tributària mesures de recolzament reals per a aquells productors que han patit pèrdues econòmiques importants durant l’any passat, degut a fenòmens que evidentment no poden controlar ni prevenir, i que afecten molt negativament les seves explotacions.
Concretament, es demana una rebaixa dels mòduls aplicats en la declaració del IRPF 2013 pels contribuents en estimació objectiva, aplicar una partida per a costos directes vinculats als danys per als empresaris agraris en estimació directa, i poder aplicar la lliure amortització dels béns.
Les principals adversitats esdevingudes al llarg de 2013 han afectat diferents produccions i àmbits territorials de Catalunya, amb un promig estimat de danys del 46%, i entre les quals es pot esmentar:
JARC-COAG destaca en el seu escrit a l’AEAT que en moltes zones, a més, han coincidit diverses afectacions, fet que ha multiplicat més l’efecte sobre els productors.
Representants del sector porcí de JARC-COAG, UPA, Asaja i Anprogapor, han rebut resposta per part del Ministeri d'Indústria a les al·legacions presentades respecte a la proposta d'Ordre per la que s’aproven els paràmetres retributius de les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. La Directora general del gabinet del Ministre d'Indústria, la senyora María Rodríguez de la Rúa, no concreta res, no ofereix solucions, ni estableix vies de diàleg amb el sector, tal i com mostra la carta que JARC-COAG ha fet arribar als mitjans de comunicació.
D’altra banda, des de la Delegació del Govern de l'Estat s’ha comunicat als organitzadors de la concentració estatal de ramaders a Madrid (les organitzacions esmentades anteriorment),prevista per al 18 de març a les 11.00 h davant la seu del Ministeri d’Indústria, que no es permetrà l’accés de tractors, cubes ni camions.Recordar que l’objectiu del sector amb aquest acte és exigir al Govern de l’Estat una solució urgent al tancament de les plantes i evitar posar en perill les explotacions ramaderes.
En Jaume Bernis, representant del sector porcí de JARC-COAG, espera que durant la reunió del proper divendres 14 de març a les 12 h., amb el Subsecretari d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Ministeri d'Agricultura, el Sr. Jaime Haddad, es plantegin solucions reals i ràpides al problema. Recorda que les incoherències de les polítiques establertes pel Govern posen en perill el compliment de legalitat mediambiental per part dels ramaders de porcí, que han fet un gran esforç per adaptant-se a la normativa de nitrats i als Plans de Dejeccions Ramaderes. No es pot permetrem que es posi en perill un model productiu que funciona, que genera riquesa, crea llocs de treball i fomenta el desenvolupament de les zones rurals. Per tant, amb més motiu es traslladarà al Sr. Haddad la necessitat de que el Ministeri d'Agricultura intercedeixi clarament davant el Ministeri d’Indústria per trobar una solució a aquest problema.
JARC ja va proposar el 2013 opcions per a que el DAAM gestionés les parceries en viticultura. La problemàtica amb aquest tipus de relació contractual plenament legal va néixer quan el DAAM va iniciar la unificació del Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) i la DUN.
En les darreres reunions celebrades, s’ha acordat que l’any 2015 el RVC permeti la distinció de propietari i parcer de cara a l’obtenció de la targeta vitivinícola, i que en la DUN sigui el productor, que treballa i dirigeix l’explotació, qui declari la parcel·la i sol·liciti els ajuts. D’aquesta manera, queda palès qui és el productor, es respecta la normativa d’ajuts i es recull adequadament les particularitats de la parceria.
JARC lamenta, no obstant, que s’hagi trigat dos anys per a prendre una decisió que recull la proposta que formulà i que va ser desestimada pel DAAM. Allò que sí que aconseguí JARC va ser que hi hagués un període transitori fins determinar com es resoldria la qüestió, i els anys 2013 i 2014 s’ha permès seguir declarant les parceries tal i com s’havien fet fins al moment, sense canvis respecte anys anteriors.
La recomanació de JARC a les persones a què assessora ha estat que les parcel·les agrícoles en règim de parceria les declari un únic titular amb la totalitat de la superfície, especialment per les possibles incidències pel que fa als ajuts tal i com s’ha posat de manifest en el cas d’alguns productors amb els ajuts a la producció agrària ecològica.
Aquesta forma de tinença és força arrelada a casa nostra, inclosa en la Llei de Contractes de Conreu, i es cedeix al parcer o parcera l'explotació d'una finca a canvi d'una participació en els productes obtinguts. No obstant, la decisió d’incorporar el Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) a la DUN ha generat problemes i incompatibilitats evitables i hem perdut massa temps debatent sobre la qüestió.
- Malgrat les reiterades peticions de reunió, el Ministre d'Agricultura no accedeix a mantenir una trobada amb el conjunt del sector porcí.
- El tancament de les plantes posa en perill la sostenibilitat de més de 3.000 explotacions ramaderes a nivell de l'Estat espanyol, implica la pèrdua de 4.200 ocupacions i provoca un greu problema mediambiental. A Catalunya afecta a més de 480 explotacions porcines que entregaven 675.000 m3 d’excedents de purins entre les 6 plantes de Catalunya.
Les organitzacions agràries JARC-COAG i UPA qualifiquen de “lamentable” l'actitud del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, entorn del tancament de les plantes de tractament de purins. Malgrat les reiterades peticions de reunió, el Ministre d'Agricultura no accedeix a mantenir una trobada amb el conjunt del sector porcí per abordar possibles solucions.
El tancament de les plantes posa en perill la sostenibilitat de les més de 3.000 explotacions ramaderes que actualment gestionen els seus excedents de purins en les 29 plantes de tractament que hi ha a Espanya, i implica la pèrdua de més de 4.200 ocupacions directes i indirectes, en la seva majoria en entorns rurals. A Catalunya afecta a més de 480 explotacions porcines que entregaven 675.000 m3 d’excedents de purins entre les 6 plantes de Catalunya.
A més, aquestes centrals permeten a les explotacions porcines dur a terme una gestió adequada dels purins, de manera que es pugui mantenir l’activitat ramadera al territori i es garanteixi una correcta gestió de 2,5 milions de tones anuals de residus a nivell de tot l'Estat i 675.000 m3 a Catalunya que, de no ser tractats, comporten un important impacte mediambiental, xifrat en 700.000 tones de CO2 (a nivell estatal). El tancament de les plantes implicarà, previsiblement, l'incompliment de la Directiva Nitrats 91/676/CEE, amb la possibilitat de sancions per part de la UE.
El sector porcí és el principal motor econòmic de moltes comarques, un referent per a l’economia espanyola que representa més del 14% del PIB industrial i genera més de dos milions i mitjà d’ocupacions, dels quals prop de 200.000 són llocs de treball directes, i amb un volum de negoci de més de 6.000 milions d’euros anuals. D’altra banda, cal remarcar que Catalunya és la primera comunitat productora de carn de porc, amb més de 1,4 milions de tones. També cal dir que som un sector netament exportador, i per tant, no ens podem permetre posar traves a la comercialització exterior amb l'incompliment de la normativa ambiental. Aquest fet ens deixaria a nivell europeu i mundial en inferioritat de condicions per poder ser competitius.
JARC-COAG reclama a Hisenda que habiliti ràpidament el procediment per efectuar la sol·licitud de devolució.
Es podrà sol·licitar el reintegrament sempre que es disposi de les factures acreditatives del consum de gasoil.
El Govern espanyol haurà de retornar com a mínim als agricultors i ramaders més de 35,6 milions d'euros pel cobrament il·legal del denominat “cèntim sanitari”. Així es desprèn dels càlculs realitzats pels Serveis Tècnics de JARC-COAG sobre la base de les dades de consum de gasoil agrícola documentades per l'Agència Tributària durant els anys 2009, 2010, 2011 i 2012. En total, 180.000 professionals agraris van acreditar un consum anual entorn dels 1.240 milions de litres, la qual cosa en termes impositius suposaria un sobrecost de 8,9 milions d'euros/any per l'aplicació del “cèntim sanitari”.
Davant aquesta situació, els representants de JARC-COAG, han reclamat al Ministeri d'Hisenda que habiliti amb la màxima celeritat el procediment oficial per sol·licitar la devolució d'aquestes quantitats.
Des de JARC-COAG ja han iniciat els tràmits perquè els agricultors i ramaders puguin demanar aquesta devolució preparant amb ells tota aquella documentació que els sigui requerida. Tots els professionals agraris podran sol·licitar el reintegrament dels diners sempre que disposin de les factures acreditatives del consum de gasoil.
El gasoil agrícola suporta dos tipus de gravamen derivats de l'Impost de Vendes Minoristes de Determinats Hidrocarburs, més conegut com a “cèntim sanitari”: d'una banda un gravamen de tipus estatal, que suposa 6 euros per cada 1.000 litres, i per un altre un de tipus autonòmic que només han aplicat algunes Comunitats Autònomes, cas de Madrid (4,25€/1000l), Astúries i Catalunya (6€/1.000l) i Castella-la Manxa (2€/1000l).
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar el passat 27 de febrer la il·legalitat del "cèntim sanitari" en considerar que aquest impost incompleix amb la normativa europea en matèria de fiscalitat i més en concret la directiva sobre Impostos Especials. La sentència té caràcter retroactiu perquè entén que el Govern d'Espanya no ha obrat "de bona fe" al no fer cas a diverses sentències i dictàmens anteriors en els quals s'advertia de la il·legalitat d'aquest tribut.
La modificació del sistema retributiu que fa inviable les plantes que tracten més de 600.000 m3 de purins de 540 explotacions ramaderes a Catalunya
Catalunya exigeix a l’Estat solucions per evitar el tancament de les plantes de gestió de purins
Catalunya reclama a l’Estat una moratòria i proposa modificacions a l’ordre per evitar el tancament de les plantes
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí va convocar als representats dels sindicats agraris Unió de Pagesos, JARC, Asaja, Institut Agrícola català Sant Isidre, Federació de Cooperatives, les organitzacions i associacions professionals del sector porcí català i espanyol, Porcat i Anprogapor, així com ADAP (Asociación de empreses para el desimpacto ambiental de los purines) i la majoria dels grups polítics de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, ha servit per analitzar les conseqüències de la mesura anunciada (projecte d’Ordre actualment en exposició pública) i per alertar del greu perill de la mesura estatal que compromet no només la viabilitat d’aquestes instal·lacions imprescindibles per tractar les dejeccions ramaderes, sinó també del conjunt més de 540 explotacions ramaderes a les que donen servei.
A Catalunya, a diferència d’Espanya i d’altres països d’Europa, és des del punt de vista agrari un país eminentment ramader. El seu model productiu es basa en la ramaderia intensiva, on compta amb una elevada eficiència productiva a partir del model organitzatiu de la integració, que constitueix avui un dels principals Clústers agroalimentaris d’Europa amb un pes molt important en les exportacions.
El conseller Pelegrí ha manifestat que “el Departament d’Agricultura donarà tot el suport del Govern de la Generalitat al sector en la reclamació a l’Estat, que pretén reduir el 40% del sistema retributiu de la producció d'energia amb cogeneració i tractament de purins i que pot comportar el tancament de les sis plantes de cogeneració de tractament de purins que hi ha a Catalunya fet que, a la vegada, representa un greu problema per a les 540 explotacions ramaderes que porten purins a aquestes plantes".
JARC està amb el sector porcí i amb ADAP (Asociación de empreses para el desimpacto ambiental de los purines) es per això que recolzem i ens sumem a les concentracions que és faran el dia 20 de febrer a Vic i Lleida, per expressar el nostre malestar per aquesta situació.
JARC vol traslladar la seva preocupació pel futur de molts pagesos i ramaders de Catalunya, que realment no ho tenen fàcil per tirar endavant, mentre van patint constants augments dels costos de producció que no poden repercutir en el preu de venda dels seus productes, degut a que tenen molt poc poder de negociació dins la cadena alimentària.
En aquesta ocasió, a inicis de febrer d'enguany, molts productors han tingut una desagradable sorpresa al veure la domiciliació del seu rebut d’autònoms corresponent al mes de gener, en el qual se’ls ha aplicat un notable augment del 22 % en les quotes de la Seguretat Social. L’organització agrària considera que l'Administració no ha comunicat degudament als afectats aquests increment. Segons declaracions del seu president, Francesc Boronat,"un increment tan important de la quota bé es mereix una explicació clara a tots els afectats".
L’organització agrària esmenta que el Govern va incloure dissimuladament aquest augment de la base mínima de cotització al RD llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per a afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors, en el qual també s’establia que empreses i treballadors havien de començar a cotitzar per conceptes que fins ara estaven exclosos, com els plusos de transport o xecs per menjada. JARC considera que el nom de la norma és realment desafortunat, donat que poc es poc afavorir la contractació estable i l'ocupabilitat si el Govern colla encara més els autònoms.
Aquesta normativa fixa concretament que, des de l'1 de gener de 2014, els treballadors per compte propi que en algun moment de l’exercici tinguin contractats a deu o més treballadors, cotitzaran sobre la mateixa base mínima que la dels treballadors del grup 1 del Règim General. És a dir, que la base passa de 858 a 1.051 euros, per la qual cosa la quota mínima mensual puja dels 256,72 euros a 313,34 euros, un destacat increment del 22%. L’augment també afecta als autònoms que al seu torn siguin socis majoritaris en la seva empresa -els coneguts com a autònoms societaris.
Per a la resta d’autònoms també hi ha hagut pujades, però molt menys acusades. La base mínima de cotització ha passat de 858,60 a 875,70 euros, un 2% més, mentre que la base màxima s’ha incrementat un 5%.
Tot plegat, més pressió econòmica sobre els qui han de generar ocupació, i a sobre, sense la comunicació i explicació que es mereixen.
JARC Tarragona (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ha fet arribar un comunicat a tots el Ajuntaments de la província, per demanar-los que revisin a la baixa els tributs que graven el sol agrícola, davant les contínues queixes rebudes per part de pagesos i ramaders de la zona.
Val a dir que la situació no és la mateixa a tots els municipis. Alguns Ajuntaments ja han mostrat el seu recolzament al sector amb polítiques contributives més ajustades i adequades pel territori, per mirar de reduir la pressió a un sector que necessita aire. Així doncs, podem trobar-nos que a Deltebre el tipus aplicat és del 1,05% mentre que a l’Ampolla és del 0,50%. Aquest tractament desigual, evidentment, no és acceptable i interfereix també en la bona marxa del mercat.
JARC destaca que el sector agrícola i ramader, com la majoria, està patint les conseqüències de la crisi. Els productors es veuen ofegats per l’augment continu dels costos de producció (energia, tributs, aigua, pinsos, etc), que mai es veuen compensat amb un increment dels preus de venda dels seus productes. El sector, desgraciadament, porta molts anys demanant solucions al fet d’haver de vendre els seus productes a pèrdues durant llargs períodes de temps. Els pagesos i ramaders, no es cansen de denunciar que els manca poder de negociació dins la cadena alimentària. Evidencien que l’ús d’estratègies de venda poc legítimes, com és la d’utilitzar productes reclam venuts a preus increïblement baixos, els avoca a no poder-se guanyar la vida amb la seva activitat, havent de conviure, sense remei, amb el fet de vendre els seus productes per sota dels costos de producció.
L’organització agrària demana, per tant, als Ajuntaments que siguin conscients de la situació i que recolzin a un sector bàsic pel manteniment de les zones rurals i per al progrés econòmic del territori.
JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ha traslladat al Departament d'Empresa i Ocupació al·legacions a l’avantprojecte de Llei de Cooperatives, per tal d’aconseguir que els agricultors i ramaders que pertanyin a una cooperativa tinguin millors condicions en la relació amb la mateixa.
En concret, l’organització agrària ha demanat que, en cas de produir-se la baixa d’un soci aquest mantingui l’obligació de respondre de les inversions fetes i no amortitzades per la cooperativa, però que a l'import de la inversió es dedueixin els ajuts públics que la cooperativa hagi pogut rebre per realitzar-la. No té sentit que un productor hagi de fer front a uns pagaments que la cooperativa en realitat no ha hagut d’assumir.
D’altra banda, s’ha sol·licitat que es cerquin solucions per als casos en que un membre de la cooperativa produeixi un bé que aquesta no pugui tractar adequadament. Actualment aquesta situació obliga al productor a deixar la cooperativa. JARC posa com a exemple el fet que hi ha pagesos i ramaders que han optat per fer una part de la seva producció ecològica, però es troben que si la seva cooperativa no té aquesta línia, no poden entregar el seu producte ecològic a un tercer ni la cooperativa pot pagar-los el valor afegit del seu producte.
Respecte a l’esborrany de Decret pel qual es planteja regular el funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, JARC celebra que les propostes que va presentar i van ser incorporades al dictamen del CETESC, hagin estat majoritàriament acceptades. Inicialment, l'Administració de la Generalitat plantejava un marc de control molt estricte, que hauria dificultat molt la gestió de les mateixes, reduint molt la seva capacitat de respondre de forma ràpida i eficient a les necessitats de l’entitat.
Les aportacions més destacades que han estat acceptades són les següents:
Que es permeti un màxim anual per a l’aportació de garanties o percentatge que pot ser objecte de pignoració enlloc de demanar autorització per cada actuació concreta. Això dota l’entitat de major agilitat i marge d’actuació en la gestió, malgrat la supervisió de l’Administració.
Que es substitueixi l’autorització de les garanties o pignoracions existents, abans de l’aplicació de la norma, per la comunicació a l'Administració. Amb aquesta millora es vol evitar que s'hagin de cancel·lar i tornar a negociar les condicions establertes amb entitats financeres.
Que es perllongui el període transitori d’adaptació a la nova normativa, que inicialment finalitzava el 31 de desembre de 2016. Es podrà postposar fins el 31 de desembre de 2018, de forma excepcional, amb el vist-i-plau de l'Administració i amb el compliment de certs compromisos.
El sector porcí ha volgut posar de manifest a Madrid el risc que suposa l'aprovació de paràmetres retributius que es redueixen en més d'un 40% i s’apliquen retroactivament.
JARC–COAG, conjuntament amb el sector porcí i les empreses de tractament, exigeixen solucions urgents per a evitar el tancament de les plantes i assegurar la continuïtat de les explotacions ramaderes
JARC–COAG han signat avui a Madrid un document exigint al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i al Govern espanyol que garanteixin la continuïtat de les plantes i de les explotacions porcines que en depenen. A la la iniciativa també s’hi ha sumat ANPROGAPOR, ASAJA, UPA,Cooperativas Agroalimentarias de Españai l'Associació d'Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins (ADAP),
La proposta de Reial Decret i l'Ordre Ministerial, que regulen la producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus, fa una errònia equiparació de les instal·lacions de tractament de purí amb les plantes de cogeneració convencional, fet que resulta discriminatori en relació a altres instal·lacions de tractament de residus.
La conseqüència d’aquesta proposta serà el tancament immediat de totes les plantes. De fet, la majoria de les instal·lacions de tractament de purins ja han paralitzat la seva activitat davant la imminent entrada en vigor del nou règim retributiu. L'aplicació, a més, és prevista amb caràcter retroactiu des de juliol de 2013.
Aquestes instal·lacions permeten a les explotacions porcines garantir una correcta gestió de les dejeccions. Només a Catalunya (primera comunitat productora de porcí) es gestiona 650.000 m3 i al conjunt de l’Estat espanyol, suposen 2,5 milions de tones anuals de residus. Si no són tractats, comporten un important impacte mediambiental xifrat en 700.000 tones de CO2. En tancar-se les plantes, es deixa les explotacions sense aquest sistema de gestió ni cap alternativa aplicable amb immediatesa.
A Catalunya, el tancament de les plantes posa en perill la sostenibilitat de 480 explotacions porcines que gestionen els seus excedents en les sis plantes que hi ha al territori (una planta a Alcarràs, dues a Juneda, una a Miralcamp, una a l’Esquirol-Santa Maria de Corcó i una a les Masies de Voltregà). A l’Estat espanyol, són més de 3.000 les explotacions ramaderes que actualment gestionen els seus excedents de purins a les 29 plantes de tractament que hi ha a Espanya, i implica la pèrdua de més de 4.200 llocs de treball, directes i indirectes, la major part en entorns rurals.
No s'ha d'oblidar que el sector porcí és el principal motor econòmic de moltes comarques: representa aproximadament un 30% de la Producció Final Agrària catalana. És també un referent per a l'economia espanyola que representa més del 14% del PIB industrial i genera més de dos milions i mig de llocs de treball (prop de 200.000 directes) i amb un volum de negoci de més de 6.000 milions d'euros anuals. Tots aquests èxits corren perill si no s'assegura la continuïtat del sistema de gestió actual .
En el Reial Decret 661/2007, l'Administració de l'Estat va establir les tarifes i primes per aquesta manera de producció d'energia durant els 15 primers anys. A l'empara d'aquestes xifres , el sector porcí va apostar pel sistema de processament de purins i es van escometre les inversions industrials oportunes. Quan encara no ha transcorregut la meitat d'aquest període, en el millor dels casos, es pretén aplicar un canvi normatiu que posa en greu risc la continuïtat d'aquestes explotacions.
El sector continuarà amb les accions reivindicatives, i s’ha previst mobilitzacions pel dia 20 a les 11:00 h a Lleida (Subdelegacion del gobierno) i a Vic (Delegació d´Hisenda). També hi haurà concentracions a diferents punts de l’Estat espanyol.
JARC-COAG considera que l'acord que s'ha aconseguit avui, durant la Conferència Sectorial d'Agricultura, per aplicar la reforma de la PAC a Espanya respon més al manteniment dels “xecs regionals” que als interessos dels agricultors professionals. Ministeri i Comunitats Autònomes han prioritzat el manteniment del “status quo”, consolidant les ajudes als “agricultors de sofà”, en detriment del model social i professional d'agricultura, generador d'ocupació i riquesa en el medi rural. En síntesi, s'ha canviat alguna cosa perquè poc canviï, en un reforma que mira més al passat que al futur.
Els grans perjudicats: agricultors actius, joves i productors històrics de fruites, hortalisses i vinya
1. Definició d'Agricultor Actiu: JARC-COAG considera insuficient el percentatge del 20% d'ingressos procedents de l'activitat agrària que recull la definició d'agricultor actiu, com a perceptor prioritari d'ajudes a l'hora de mesurar la seva professionalitat. Se segueix deixant la porta oberta als 300.000 perceptors, no professionals, que cobren ajudes PAC (un terç del total). A més, aquesta situació llastra la competitivitat dels nostres professionals enfront dels de països de la UE, cas de França o Alemanya, on només reben ajudes els veritables professionals (entorn de 350.000, enfront de 900.000 perceptors a Espanya) i la mitjana de PAC per explotació és un 69% més elevada, (20.000 euros per beneficiari a França enfront de 5.000 a Espanya).
2. Joves professionals. El nou model d'ajudes desacoblades sobre la base de les referències històriques pretén consolidar l'esquema de percepció d'ajudes PAC dels últims anys, mantenint imports equivalents per als actuals beneficiaris del règim de pagament únic i tancant la porta als agricultors joves que no hagin percebut ajudes en els últims anys. Aquest plantejament, situa en inferioritat als agricultors joves, marginant-los i impedint-los treballar en igualtat de condicions, dificultant el vital relleu generacional.
3. Productors històrics de fruites, hortalisses i vinya. Milers d'agricultors professionals de fruites, hortalisses i vinya es quedaran sense accés a les ajudes PAC. JARC-COAG sempre ha defensat davant el MAGRAMA que aquells agricultors actius professionals que van conrear vinya, fruites i hortalisses en 2013, sense rebre cap tipus de suport, tinguin dret a integrar-se en el nou règim de pagament bàsic, legitimats de la mateixa forma que la resta d'agricultors actius, evitant així actuacions discriminatòries contràries a la reglamentació comunitària.
Ajudes Acoblades. L'acord aconseguit es queda en el 12,08% del pressupost total de pagaments directes, però des d'aquesta organització es reitera la necessitat que s'elevi al 15% permès per la UE, per millorar l'escassa assignació per determinats sectors incorporats o que han quedat exclosos. Es veu amb preocupació que els ajuts acoblats no repercuteixin en els productors més afectats pel nou model, com els del vaquí intensiu, donat que el sistema s’està lligat bàsicament a superfícies. Consideren bàsic garantir un model adequat per Catalunya que no desequilibri més, econòmicament, les explotacions dels professionals del camp. I també és fonamental el suport a sectors en risc d'abandonament, amb problemes de rendibilitat o situats en zones amb dificultats específiques.
Fons Desenvolupament Rural. En l'acord aprovat, l'aportació estatal es redueix del 50% al 30%, deixant la resta en mans de l'administració regional. A Catalunya s'ha aconseguit un increment de 34,5 milions d'euros, donat que s'augmentarà un 10,8% l'aportació de fons europeus per al nou Programa de Desenvolupament Rural.
En aquest capítol JARC-COAG mostra la seva preocupació per la pèrdua de fons europeus que s'ha viscut fins ara. El 2012 es van perdre 70 milions d'euros i, mancant conèixer les dades definitives, per al 2013 el Comissari Ciolos ja ha avisat a Arias Cañete que es podrien perdre fins i tot més. JARC-COAG considera irrenunciable el cofinançament dels fons de desenvolupament rural, vitals per a mesures estructurals per al sector com la incorporació de joves, modernització d'explotacions, mesures agroambientals, regadius o zones desfavorides. Seria una greu irresponsablitat política que en un context de crisi econòmica es perdessin ingressos nets de la UE per a un sector que genera desenvolupament econòmic i social als nostres pobles.
Després que el Departament d'Agricultura comuniques el passat divendres que havia fet efectiu un avançament de l’ajut 2013 per als fruits de closca, de 16,65 €/ha, corresponent a la part finançada per Catalunya, els representants de la fruita seca de JARC han manifestat la seva preocupació pel futur d'aquest ajut i pel recolzament que es rebrà per al període 2015-2020.
L’organització agrària ha manifestat repetidament al Departament d'Agricultura i al Ministeri que no està d’acord amb la forta disminució que ha patit aquest ajut, cofinançat entre l'Estat i la Generalitat. En relació a la part que aporta l'Estat, cal emfatitzar que s’ha anat reduint des de l’any 2011. Inicialment era de 60,375 €/ha, el 2011 va quedar en 42,885 €/ha i en endavant han fet efectius 32,7653€/ha. Per al 2013 han notificat que el pressupost arribarà per a només 15,40 €/ha.
Pel que respecta a la part autonòmica, malgrat el compromís d’arribar als 60,375 €/ha, el DAAM per l’any 2012 encara no ha fet efectiu una part important del pagament, exactament els manca 33,375 €/ha, i per ara, per l’any 2013 només hi ha pressupost per fer un pagament de 16,65 €/ha.
JARC destaca que en tres anys s’ha retallat un 74% l’ajut basant-se únicament en la manca de fons públics, tenint en compte que tant el Departament com el Ministeri haurien d’estar fent efectiu un pagament de 60,375 €/ha.
Finalment, demanen al Ministeri que estableixi un Pla de Reestructuració realment adequat per al sector, amb un bon plantejament de base i amb la dotació econòmica necessària, perquè no es pot mantenir aquesta situació d’incertesa i reducció del recolzament econòmic.
JARC-COAG ha fet arribar al Ministre d'Agricultura, el Sr. Miguel Arias Cañete, una carta conjunta amb altres organitzacions del sector agroalimentari (Cooperativas Agro-alimentarias, FENACORE, FIAB i UPA) sol·licitant la creació d’un grup de treball, per trobar solucions òptimes enfront l'inassumible increment del cost elèctric per al sector agroalimentari.
Al comunicat s’exposa que cal valorar amb detall les característiques pròpies de moltes de les empreses d'aquest sector, com son les que disposen de superfícies de regadiu i les industries agroalimentàries, donat que treballen amb productes de temporada, la qual cosa els suposa haver de contractar potències elèctriques molt elevades que només s’utilitzen durant un període molt breu de temps, però que han de pagar durant tot l’any. És a dir, que es paga per molta potència que no s’utilitza, provocant una situació injusta i inassumible.
Moltes de les empreses ja estan intentant reduir l'impacte d’aquests costos amb forts compromisos d’eficiència energètica, aprofitant l’energia de subproductes i residus, etc, però lamentablement aquests esforços no compensen l'imparable increment dels costos elèctrics, donat que l’autoconsum i la cogeneració també han estat penalitzats.
Des de JARC es destaca també que no es pot oblidar que actualment molts pagesos i ramaders pateixen una política de preus molt ajustada, que en molts casos els obliga a vendre per sota dels costos de producció, i per tant és evident que no poden repercutir l’augment dels factors productius que se’ls aplica.
El sector demana, per tant, solucions adequades al tipus d’activitat que es realitza i realment assumibles, ja que penalitzar encara més al sector primari amb més augments dels costos de producció només pot provocar una cosa: que més empreses es vegin obligades a deixar la seva activitat.
El Departament d'Agricultura finalment ha acceptat les millores proposades per JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) respecte a l’esborrany d’Ordre del nous Plans de Reestructuració i Reconversió de la Vinya (PRV) 2014-2018, que es publicarà de forma imminent.
L’organització agrària havia exposat la seva disconformitat en relació als criteris emprats per definir les mesures o tasques que podien realitzar el viticultors mitjançant ma d’obra pròpia i les que havien de subcontractar. JARC no considerava correcte que dins les tasques que havien d’efectuar tercers s’inclogués l’arrencada, el despedregament i l’anivellament del terreny, donat que aquestes feines generalment les realitzen correctament els propis agricultors, emprant maquinària i mà d’obra pròpia.
D’altra banda també els preocupava que s’atorgués una valoració econòmica molt inferior a les tasques fetes amb mitjans propis que a les realitzades per tercers.
El representants de JARC celebren que finalment el treball conjunt de productors i Departament hagi donat els fruits esperats i que s’hagi aconseguit valoritzar la feina dels viticultors catalans.
Paral·lelament, JARC demana al Conseller Pelegrí que durant la reunió de la Conferencia Sectorial, que es celebrarà els dies 20 i 21 de gener a Madrid, traslladi al Ministeri que els viticultors catalans viuen amb gran preocupació que s’hagi permès que 142 milions d’euros, que fins ara s’utilitzaven al programa nacional vitivinícola es transfereixin al sistema de pagaments directes, donat que aquest darrer sistema perjudica greument els agricultors catalans, provoca grans desequilibris regionals i no recolza la nostra producció de qualitat. Cal recordar que al sistema de pagaments directes no estan inclosos tots els viticultors catalans i els que hi són perceben menys que productors d’altres Comunitats autònomes. Per exemplificar, s’esmenta que un productor de Castella la Manxa percep de mitjana 202,45 €/ha mentre que els catalans només en reben uns 52,28 €/ha.
Després de la reunió de la Taula Agrària celebrada aquest matí al Departament d'Agricultura, JARC trasllada la seva valoració sobre els aspectes comentats, alhora que encoratja al conseller Pelegrí a defensar, en el marc de la propera Conferència sectorial convocada pel Ministeri d'Agricultura els propers 20 i 21 de gener, un model de PAC que realment beneficiï els professionals catalans de l’agricultura i la ramaderia.
L’organització lamenta que encara no s’hagi arribat a un acord a l’hora de definir clarament els beneficiaris dels ajuts directes. L’organització agrària sempre ha defensat que cal prioritzar els professionals de l’activitat agrària, aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació, tenint en compte paràmetres de renda i dedicació de temps similars als que s’apliquen en la definició d’agricultor professional. Per tant, veu insuficient el requisit proposat que només el 10% dels ingressos totals han de provenir de l’activitat agrària.
Tampoc no considera adequat que s’estigui limitant l’accés de noves superfícies al sistema d’ajuts, algunes d’elles ja parcialment incorporades, com és el cas de la vinya, la fruita i les hortalisses. Esmenten que si és definís correctament qui ha de rebre els ajuts, es podria permetre accedir-hi a agricultors actius que ara estan exclosos i que han de competir al mateix mercat que d’altres que perceben ajuts. Reiteren que l’entrada de noves hectàrees no desestabilitzaria les rendes dels professionals que fins ara rebien les ajudes, com vol fer témer el Ministeri, perquè es compensaria amb una reducció del nombre de beneficiaris.
Respecte al model de regionalització, que encara no està oficialment tancat, JARC considera que s’està plantejant un sistema molt complex amb l’objectiu de minimitzar els canvis respecte a la situació actual. Tal com es planteja, possiblement només provocarà incertesa i una gran dificultat en la gestió per als beneficiaris i per a la pròpia Administració. Per aquest motiu l’organització aconsella als productors que s’assessorin correctament per no veure’s perjudicats.
JARC també veu amb preocupació que els ajuts acoblats no repercuteixin en els productors més afectats pel nou model, com els del vaquí intensiu, donat que el sistema s’està lligat bàsicament a superfícies. Consideren bàsic garantir un model adequat per Catalunya que no desequilibri més, econòmicament, les explotacions dels professionals del camp.
Els representants dels productors consideren que cal vetllar per un Programa de Desenvolupament Rural que permeti l’adaptació a cada realitat, i recolzi especialment les inversions productives i la incorporació de joves a un sector amb necessitat de relleu generacional i capaç de generar riquesa. Segons Eurostat, per cada jove que s’incorpora al sector agrari es generen 8 ocupacions indirectes a l’àmbit rural. Finalment, esmenten que continuen els rumors en relació a la possible manca de cofinançament per part de l'Estat en relació al nou PDR, fet que genera incertesa i preocupació.
Representants dels joves de JARC han participat aquest matí en un acte reivindicatiu organitzat per Juventudes Agrària de COAG, que ha aplegat més de 500 joves davant del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient.
Amb el lema "Vull ser agricultor/a... però no em deixen", els joves han volgut evidenciar que els darrers anys s’ha produït un increment de demandes d’incorporació al sector ( 5.800 sol·licituds el 2012 a nivell Estatal, que representen un increment del 79% respecte la mitjana dels darrers quatre anys) i que cal que les administracions recolzin al màxim el necessari relleu generacional del sector i la creació d’ocupació al món rural. Els sector agrari és dels que millor suporta la crisis, a més de generar ocupació. Segons Eurostat, per cada jove que s’incorpora al sector agrari es generen 8 ocupacions indirectes a l’àmbit rural.
Els joves han fet públics els principals obstacles que afronten per incorporar-se i proposen mesures per millorar la situació:
- Actualment hi ha perceptors d’ajudes sense activitat agrària real, els quals dificulten l’accés a les ajudes PAC (Política Agrària Comuna) dels agricultors/es joves, és a dir, que cal prioritzar les ajudes vers els agricultors professionals. Les dades oficials per al 2012 indiquen que només el 3,4% dels beneficiaris tenen menys de 35 anys, mentre el 40,57 % dels perceptors tenen 65 anys o més.
- Els agricultors joves tenen dificultats per accedir a la terra, tant pels alts preus establerts en relació a la rendibilitat de l’activitat agrària, com per la situació de falta de mobilitat de la terra. En gran part, l’estructura d’ajudes desacoblades assignades a un titular, no a la terra, és responsable també d’aquesta situació.
Cal promoure la creació d’un banc de terres en venda i/o lloguer, de manera que els propietaris i compradors, en cas de venda, obtinguin beneficis fiscals en registrar les seves finques agrícoles.
- Rebutgen que es pretengui implantar un nou model d’ajudes, contemplat en la Reforma de la PAC, sobre la base de les referències històriques. Amb això consideren que es pretén consolidar l’esquema de percepció d’ajudes dels últims anys, mantenint imports equivalents per als actuals beneficiaris i tancant la porta als agricultors joves que no hagin percebut ajudes en els últims anys.
- Darrerament, els agricultors joves estan tenint greus dificultats per accedir a crèdits o altres formes de finançament, encara que tinguin concedit algun tipus d’ajuda.
- Manca pressupost i cofinançament suficient, però també d’una gestió eficient, en els programes de desenvolupament rural i, en particular, en les mesures adreçades a la incorporació de joves i la modernització d’explotacions. La manca de disponibilitat de fons públics ha quedat palesa a Catalunya, on moltes de les sol·licituds per a modernitzar les explotacions no han rebut finançament mentre l’Estat espanyol retornarà a la Unió Europea prop de 200 M€ per no haver executat el pressupost assignat els anys 2012 i 2013.
JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya)ha traslladat al Departament d'Agricultura el seu desacord en relació a alguns aspectes que contempla l’esborrany d’Ordre del nous Plans de Reestructuració i Reconversió de la Vinya (PRV) 2014-2018.
En concret, l’organització agrària ha exposat la seva disconformitat en relació alscriteris emprats per definir les mesures o tasques que podran realitzar el viticultors mitjançant ma d’obra pròpia i les que hauran de subcontractar. JARC esmenta que no considera correcte que dins les tasques que hauran d’efectuar tercers s’inclogui l’arrencada, el despedregament i l’anivellament del terreny, donat que aquestes feines generalment les realitzen correctament els propis agricultors, emprant maquinària i mà d’obra pròpia.
D’altra banda també els preocupa que s’atorgui una valoració econòmica molt inferior a les tasques fetes amb mitjans propis que a les realitzades per tercers.
Cal recordar que les mesures de reestructuració i reconversió de la vinya tenen com a finalitat augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles, i afavorir la modernització de les explotacions vitícoles així com l’adequació varietal a les noves tendències del mercat, per tal de reforçar l’estructura del sector vitivinícola. Per tant, el representants de JARC consideren que l’esborrany d'Ordre no acaba d'anar en aquesta la línia, donat que potencia la feina de les empreses de serveis en detriment de la devaluació de la tasca dels viticultors, fet que els preocupa, donat que considerem que l’objectiu ha de ser el contrari, garantir i valoritzar la feina dels agricultors catalans.
Reaccions a la proposta presentada per la Comissió Europea per modificar la normativa de producció i comercialització dels materials de reproducció vegetal
• El text presentat també suposa una seriosa amenaça per a la biodiversitat agrícola.
• La nova reglamentació té especial importància a nivell de l'Estat espanyol, ja que el Govern té contrets compromisos internacionals relacionats amb la conservació i ús dels recursos fitogenètics.
Davant la proposta presentada per la Comissió Europea per modificar la normativa de producció i comercialització dels materials de reproducció vegetal, RED DE SEMILLAS i COAG, organització a la qual pertany JARC, exigeixen al Parlament Europeu i al Ministeri d'Agricultura que garanteixin els drets dels agricultors i defensin el nostre patrimoni genètic.
Les esmentades organitzacions estan seguint amb especial detall el procés de discussió comunitari d'aquest reglament, que es pretén aprovar amb urgència la primavera de 2014, abans de les eleccions europees. El passat mes de maig, la Comissió Europea va presentar la proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell relatiu a la producció i comercialització dels materials de reproducció vegetal (Reglament sobre materials de reproducció vegetal) (Nota 1). El document es va aprovar, donant així un pas més en el procés denominat Better Regulation que es va iniciar el 2008 i que ha pretès, entre uns altres, simplificar els procediments i reduir els gairebé setanta actes legislatius relacionats amb el material vegetal i les llavors.
La proposta presentada va en la mateixa sintonia que la política dominant sobre la producció i comercialització de material de reproducció vegetal, emmarcant-la en un context de control, certificació, sanitat i registre lligat a una producció industrial, burocratitzada i deslocalitzada i gens favorable als sistemes agroecològics de producció, la biodiversitat agrícola, els drets de l’agricultor a i a la creació de microempreses de llavors de varietats tradicionals.
La pròpia Comissió Europea va recollir en la presentació de la proposta (Nota 2) que aquesta “no regula la utilització de llavors en horts i jardins privats, els amos dels quals poden seguir comprant qualssevol materials vegetals i venent les seves llavors en petites quantitats” i el propi comissari europeu d'Agricultura, Dacian Ciolos, va afirmar que la normativa permetria l'intercanvi de llavors entre els agricultors (Nota 3). Però malgrat això, els espais per a l’ús, intercanvi, venda i conservació de la biodiversitat conreada estan poc definits i s’emmarquen en excepcions a la norma, tal com ha denunciat la pròpiaVía Campesina Europa(Nota 4).
La nova reglamentació europea sobre llavors té especial importància a l'Estat espanyol, ja que el Govern té contrets compromisos internacionals relacionats amb la conservació i ús dels recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura, que ha de respectar i a més provoca efectes profundament negatius per la biodiversitat agrícola, la sobirania alimentària i el dret dels agricultors, tal com va plantejar RED DE SEMILLAS al Comissari Almunia dies abans de l’aprovació de la proposta (Nota 5).
Però la proposta encara pot empitjorar molt més, tal com han denunciat nombroses xarxes de llavors europees (Nota 6) i la pròpiaVía Campesina Europa(Nota 7), si s’accepten les esmenes presentades per la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural i la Comissió Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del PE (Notes 8 i 9) que seran discutides en les properes setmanes.
Com a resposta a aquesta normativa nefasta JARC-COAG i RED DE SEMILLAS demanen al MAGRAMA i al Parlament Europeu:
Per més informació podeu posar-vos en contacte amb:
Barcelona, 11 de desembre de 2013
Notes:
Nota 1. Propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la producción y comercialización de los materiales de reproducción vegetal (Reglamento sobre materiales de reproducción vegetal). 06-05-2013. COM(2013) 262 final – 2013/0137 (COD). En línea: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2013:0262:FIN:ES:PDF
Nota 2. Mejorar la legislación para aumentar la seguridad alimentaria: la Comisión propone un paquete de medidas sin precedentes para modernizar, simplificar y reforzar la cadena agroalimentaria en Europa. Comunicado de prensa de la Comisión Europea. 06-05-2013. En línea: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-13-400_es.htm
Nota 3. Ciolos: Toate soiurile de seminţe Traditionale vor putea fi înregistrate intr-un Registru sépa, Fara costuri suplimentare. 03-06-2013. AGREPRES. En línea: http://www.agerpres.ro/media/index.php/economic/item/200402-Ciolos-Toate-soiurile-de-seminte-traditionale-vor-putea-fi-inregistrate-intrun-registru-separat-fara-costuri-suplimentare.html
Nota 4. The European Commission organizes the pollution of our fields by industrial patented seeds. Comunicado de la Vía Campesina Europa. 07-05-2013. En línea: http://viacampesina.org/en/index.php/main-issues-mainmenu-27/biodiversity-and-genetic-resources-mainmenu-37/1408-the-european-commission-organizesthe-pollution-of-our-fields-by-industrialpatented-seeds
Nota 5. Carta abierta de Red de Semillas para el Comisario Joaquín Almunia sobre la propuesta Revisión de la legislación de semillas y material de reproducción vegetativa en Europa. 26-04-2013. En línea: http://www.redsemillas.info/?p=2204
Nota 6. Declaración en el espíritu de la verdad, la vida y la justicia “Proteger nuestro patrimonio genético, la biodiversidad y la seguridad alimentaria resultante!” – Un llamado a la acción urgente. Viena (Austria). 24-11-2013. En línea: http://www.redsemillas.info/?p=2834
Nota 7. Will the European Parliament close the few openings the Commission left in favor of farmers seeds and biodiversity?. 05-11-2013. En línea: http://www.eurovia.org/spip.php?article809&lang=fr
Nota 8. Proyecto de informe sobre la propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la producción y comercialización de los materiales de reproducción vegetal (Reglamento sobre materiales de reproducción vegetal) (COM(2013)0262 – C70121/2013 – 2013/0137(COD)). Comisión de Agricultura y Desarrollo Rural. Ponente: Sergio Paolo Francesco Silvestris. 28-10-2013. En línea: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-%2f%2fEP%2f%2fNONSGML%2bCOMPARL%2bPE-514.766%2b01%2bDOC%2bPDF%2bV0%2f%2fES
Nota 9. Proyecto de opinión de la Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad Alimentaria para la Comisión de Agricultura y Desarrollo Rural sobre la propuesta de Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo relativo a la producción y comercialización de los materiales de reproducción vegetal (Reglamento sobre materiales de reproducción vegetal) (COM(2013)0262 – C70121/2013 – 2013/0137(COD)). Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad Alimentaria. Ponente de opinión: Pilar Ayuso. 07-11-2013. En línea: http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2009_2014/documents/envi/pa/1008/1008416/1008416es.pdf
Durant la reunió del Comitè Fitosanitari celebrat ahir a Brussel·les, la Comissió Europea va plantejar prohibir l’accés a la UE als cítrics procedents de Sud-àfrica, però només aquells que hagin estat recol·lectats el 2013. Aquesta proposta és rebuda amb gran indignació pels representants del sector a Espanya (COAG, a la qual pertany JARC; Cooperativas Agro-aliemtarias, ASAJA, UPA, Comité de Gestión de Cítricos i Ailimpo).
El Sector citrícola considera que la reacció de la Comissió arriba tard i malament, per tant, li demana que rectifiqui. Entén que, per defensar les plantacions comunitàries enfront de la gravíssima amenaça fitosanitària que comporten les importacions de Sud-àfrica, són imprescindibles mecanismes cautelars efectius, com vénen demandant en els últims mesos les organitzacions representatives del sector, tant d'Espanya, com d'Europa, els productors, les cooperatives i els propis importadors. Conclouen que aquests mecanismes, a hores d’ara, només poden consistir en mesures automàtiques, contundents i ineludibles d’aplicació per a la campanya 2014.
Per al sector, la proposta llançada per la Comissió no és més que un gest de cara a la galeria i que es planteja sabent que la mesura promoguda serà absolutament improductiva i ineficaç. Les exportacions de cítrics des de Sud-àfrica al desembre són pràcticament insignificants: per exemple, el 2012, van representar menys del 0,2 per mil de les totals de l’any (104 t. enfront d’un total anual de 576.000 t). La Comissió coneix aquestes xifres millor que ningú, per tant, semblaria que ha mantingut el seu discurs polític poc contundent, esperat que Sud-àfrica enviés tota la seva mercaderia, per després fer un pas amb el qual tractar de fer callar les crítiques rebudes.
Segons el parer del sector, l'increment de les intercepcions al llarg de la campanya 2013 de cítrics procedents de Sud-àfrica amb la infecció per “Taca Negra” -que van superar a l’estiu el topall de cinc establert per la pròpia Comissió i van arribar a 34 a principis de novembre- era motiu més que suficient perquè la CE hagués paralitzat a l’agost les importacions. Amb la seva inexplicable falta de reacció, sense tenir en compte el criteri dels experts en la matèria, la Comissió ha defraudat al sector, ha posat en risc la sanitat vegetal de les plantacions europees i, amb això, la garantia de proveïment dels consumidors europeus, que depenen de la producció citrícola comunitària i no de la de tercers països.
D'aprovar-se la mesura estèril que s’ha plantejat, la Comissió denigraria novament els interessos d'aquest sector, que no està lluitant per cap protecció comercial sinó, per una protecció fitosanitària que salvaguardi la supervivència de les seves plantacions.
Des de l’any 2009, l'Administració catalana i els principals afectats, els agricultors, estan en lluita contra la plaga de Pomacea canaliculata(Caragol Poma) a la zona del Delta de l'Ebre.
Per tots és ja coneguda l’afectació d’altres plagues com la del cranc vermell americà o la del musclo zebra, però la del cargol poma va més enllà de provocar el desballestament dels arrossars o de propiciar la generació d’algues i directament es menja la planta d’arròs en els primers estadis de germinació. Malgrat els esforços escomesos, la població ha anat creixent, i aquest any, en alguns arrossars, ha provocat la pèrdua de fins al 70% de la producció.
La seva gran capacitat de reproducció, la seva tolerància a condicions anaeròbies (posseeixen pulmons i brànquies) i a baixes temperatures, el fet de no tenir depredadors ni disposar de cap tractament fitosanitari contrastat, dificulten la seva eliminació.
Més enllà de l'impacte negatiu sobre el sector de l’arròs, el caragol poma també ha colonitzat el riu Ebre, impactant negativament sobre la flora i fauna silvestre. S’han detectat exemplars al marge esquerre del Delta de l'Ebre i en 14 punts localitzats del marge dret, i la seva població va creixement desmesuradament. Per tant, està clar que aquest és un problema que ens afecta a tots i de conseqüències devastadores, donat que amenaça d’estendre’s a altres zones.
Amb la finalitat d’unir esforços, el Departament d'Agricultura, encertadament, ha creat una comissió per establir un pla de lluita, alhora que ha compromès ja esforços i recursos econòmics. Aquest pla preveu que, després de la sega de l’arròs, s’inundin unes 2.500 ha d’arrossar amb aigua marina, es dessequin altres 6.500 ha i es tractin amb Saponines i aigua de mar les sèquies i zones amb baixa densitat de població de caragol.
L’organització agrària considera que, donada la importància i l’abast d’aquesta problemàtica, la necessitat de prendre mesures de forma urgent i el cost econòmic de les mateixes, cal comptar amb la implicació decidida del Ministeri d'Agricultura i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Per aquest motiu, ha fet arribar de forma oficial a ambdós organismes una comunicació en la que sol·licita una reunió urgent per tractar el tema i una major implicació a tots nivells, donat que les bones paraules en aquesta conjuntura està clar que no són suficients!
JARC, va traslladar al Ministeri d'Agricultura, mesos enrere amb la col·laboració de COAG, que calia aconseguir que la CE autoritzes als Estats membres la concessió de la bestreta del 50% de les ajudes PAC 2013, a partir del 16 d'octubre d'enguany.
Segons dades del DAAM corresponents a 2012, la bestreta de l’ajut de Pagament Únic suposaria uns 142,5 milions d’euros i beneficiaria a uns 54.782 productors d’arreu de Catalunya.
En una situació de crisi econòmica com l’actual, JARC destaca la rellevància que té el fet que s’hagi aconseguit que la Comissió Europea autoritzi als Estats membres el pagament de la bestreta del 50% de les ajudes directes incloses a la PAC 2013, a partir del 16 d'octubre d'enguany. L’organització agrària emfatitza que és molt important transferir liquiditat a les explotacions agràries catalanes injectant aquests diners al sector agrari amb la major celeritat possible.
Així mateix, confia en l’agilitat administrativa del Departament d'Agricultura per la seva implementació, d’acord amb el compromís del Govern de simplificació de processos de control i pagament.
JARC esmenta que el Pagament Únic és l’ajut directe més important que reben les explotacions agràries, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, essent una de les actuacions prioritàries de la Política Agrària Comuna (PAC), amb finançament 100% de la Unió Europea (UE). És un ajut als agricultors que té com a objectiu fonamental el suport a la renda i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions a llarg termini, contribuint així a evitar l’abandonament de les terres i de l’activitat agrària, el despoblament del medi rural, i a fomentar l’equilibri territorial i l’obtenció i subministrament d’aliments a la població. D’altra banda, està vinculat al compliment d’una sèrie de normes mediambientals, de benestar animal i de sanitat vegetal.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), d’altra banda, continua defensant un model eficient de Política Agrària Comuna per al període 2014-2020, que contribueixi realment a millorar l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat del sector agrícola i ramader català.
En aquest sentit, JARC ha emfatitzat repetidament que cal prioritzar els professionals de l’agricultura, focalitzant els ajuts en aquelles persones que realment promouen el desenvolupament rural i generen ocupació. L’organització agrària destaca que fins ara, no hi ha hagut voluntat de definir la figura d’agricultor actiu i, per tant, s’està perdent l’oportunitat d’adreçar els ajuts als professionals.
La distribució del pagament de la bestreta del 50% de l’ajut de Pagament Únic per demarcacions territorials l’any 2012, fou la següent:
Demarcació |
Import |
Beneficiaris |
Barcelona |
5.115.943 |
2.409 |
Catalunya Central |
18.598.507 |
4.794 |
Girona |
18.207.231 |
4.616 |
Lleida |
64.608.448 |
21.237 |
Tarragona |
9.558.897 |
9.086 |
Terres de l'Ebre |
26.462.448 |
12.640 |
L’import total de l’ajut acumulat del Pagament Únic a les explotacions catalanes la campanya 2012 va ser de 254.826.373 euros, un import que sens dubte no es pot menystenir i cal atorgar als professionals de l’agricultura.
El Comitè Executiu de JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ha tingut una reunió bilateral amb l'Honorable Conseller d'Agricultura per a tractar les qüestions més importants que preocupen el sector i l’organització agrària.
A la reunió, hi han assistit el President de JARC, en Francesc Boronat, l'anterior President de l’organització, en Josep M. Jové, així com els Presidents territorials - Isabel Vidal (Barcelona), Joaquim Sunyer (Girona), Joan Carles Massot (Lleida) i Josep Balcebre (Tarragona) i en Josep Bombardó, Representant de muntanya. Per part del Departament, l'Honorable Conseller Pelegrí, la Secretària general, el Cap de gabinet del Conseller i els Directors generals de Desenvolupament Rural, d'Agricultura i Ramaderia i el d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.
Entre d’altres assumptes, JARC ha demanat al Conseller la necessitat d’establir un calendari de pagament per a determinats ajuts que els productors tenen pendents de cobrar, alguns des de 2010. Les explotacions han de cercar vies de finançament mentre no es perceben aquests imports, havent de renegociar sovint les condicions de crèdits formalitzades amb unes previsions que no s’han complert.
Entenent la situació financera de les Administracions, es sol·licita que el DAAM informi, el més aviat possible, als productors que han demanat plans de millora aquest 2013, recordant que uns 400 plans de la convocatòria 2012 van ser denegats per motius pressupostaris. És imprescindible que les explotacions puguin planificar les inversions amb el màxim d’informació, especialment quan algunes, com les plantacions, les han d’executar en uns determinats moments de l’any.
Pel que fa a les negociacions sobre la PAC 2014-2020, JARC ha reiterat al Conseller la necessitat de defensar un model dirigit als professionals de l’activitat agrària i en què no s’exclogui cap dels sectors productius dels pagaments directes. Aquestes dues prioritats han estat defensades per JARC-COAG des del primer esborrany normatiu i han de ser estudiades novament en el marc dels grups de treball i d’alt nivell que s’han de reunir a partir de setembre a Madrid.
El passat dijous, el President de JARC a Tarragona, el Sr. Josep Balsebre i Llop, acompanyat del Cap sectorial dels cítrics de JARC, el Sr. Joan Biosca, van mantenir una reunió amb el director territorial a les Terres de l'Ebre del Departament d'Agricultura, Josep Pere Vidal Ferré, per a tractar diferents aspectes del sector agrari vinculats amb les competències d’aquesta Conselleria, entre les quals destaca la greu problemàtica actual derivada de la plaga de la mosca negra.
En aquest sentit, l’organització agrària celebra que el Departament d'Agricultura i altres ens públics hagin pres consciència de la magnitud del problema i busquin solucions conjuntes per donar-hi resposta. Tot i que la dolorosa picada de la mosca negra afecta especialment els agricultors, donat que no poden limitar la seva activitat a l’exterior, enguany ha transcendit als nuclis urbans, convertint-se en un veritable problema de salut pública que afecta la vida quotidiana de la població i , fins i tot, pot repercutir en el turisme.
Tal i com han recollit darrerament els mitjans de comunicació, enguany les condicions climatològiques han accentuat la plaga d'aquest insecte simúlid, que des del 2005 afecta cada estiu als pobles de les comarques ebrenques. Una primavera especialment humida ha contribuït a que l’afectació transcendeixi l’àmbit rural i, lamentablement, esdevingui un problema que també colpeja amb força a molts nuclis urbans de l'interior de la Terra Alta, situats a més de 20 quilòmetres del riu Ebre.
L’organització agrària recolza els esforços dels tècnics del CODE (Consorci de Serveis Agroambientals), que la setmana passada varen poder realitzar el primer tractament contra les larves amb l'insecticida biològic BTI, substituint els helicòpters per les barques per analitzar si així se’n podia augmentar l’efectivitat. Cal recordar que durant el primer semestre de l’any no s’ha pogut realitzar cap tractament degut a l'abundant cabdal del riu Ebre, la qual cosa ha empitjorat encara més la situació. Tanmateix, JARC considera que cal anar una mica més enllà i no centrar els tractaments únicament al riu, donat que el problema està molt estès i aquestes actuacions tan localitzades de ben segur seran insuficients.
Finalment, JARC demana màxim esforç a totes les administracions públiques per tal de que es coordinin actuacions i s’analitzi la possibilitat d’efectuar altres tipus de tractaments, no només dirigits a destruir les larves, sinó que puguin ser efectius per reduir la població adulta d'aquest insecte.
JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) lamenta que el Departament de Territori i Sostenibilitat no hagi pres en consideració les aportacions fetes per l’organització durant la darrera reunió mantinguda i no permeti la circulació de vehicles agrícoles per la C-15, en el tram comprès entre Igualada i Sant Quintí de Mediona, com a mínim, durant el període de sega i verema, és a dir del 15 de juny al 15 d'octubre.
Desprès de dos anys d’haver-hi circulat sense problemes, gràcies a l’acord arribat amb la mateixa Administració anteriorment, els agricultors de la zona es mostren perplexos davant la negativa actual. Manifesten que desviar-se pel tram que el Departament de Territori i Sostenibilitat considera "alternatiu", la C-244, suposa duplicar el temps invertit i les despeses en combustible, en un moment especialment crític per al sector, donat que s’està en el període de sega i verema.
D’altra banda, l’organització agrària vol emfatitzar que el recorregut proposat per la Generalitat també és considera inviable perquè es una carretera molt transitada, donat que accedeix a moltes urbanitzacions, passa per diversos nuclis urbans (La Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Pere Sacarrera i Sant Quinti de Mediona) i no compleix els requisits adequats per circular amb vehicles agrícoles, ja que és molt estreta i té moltes corbes.
JARC, seguirà intentant buscar solucions a aquesta situació, tornant a demanar el recolzament dels Ajuntaments de la zona, que anteriorment havien manifestat el seu suport, per tal d’aconseguir que als productors agrícoles de la zona no se’ls posi més pals a les rodes i se’ls permeti fer la seva feina de la forma més eficient possible.
El proper més de juny, possiblement, finalitzarà el tràmit parlamentari del projecte de Llei de la Cadena Alimentària. Aquesta normativa estatal ha de regular el marc de relació entre els diferents agents que participen en la producció, indústria i comercialització, i hauria de ser una eina útil per a aconseguir transparència i seguretat jurídica.
Des de JARC–COAG, s’entén que cal preveure un impacte nul pel que fa a la capacitat de negociació dels productors amb la indústria o la distribució. Les excepcions previstes a la normativa, com és el fet de no donar resposta a la pràctica de venda a pèrdues i altres aspectes, com són l’establiment d’un règim sancionador molt millorable o el fet que les organitzacions interprofessionals agroalimentàries tinguin unes funcions molt limitades, permetran que es mantinguin els desequilibris a la cadena i la impunitat d’algunes pràctiques altament lesives per als productors. A més, l’obligatorietat de contractes en determinats sectors, com el lleter, està posant de manifest, un cop més, que el productor continua sense cap capacitat negociadora.
Les esmenes que JARC–COAG ha presentat, recollides per molts dels grups polítics, han estat desestimades o modificades de tal manera que han perdut el seu sentit. No s’ha inclòs, per exemple, el que recull laLleide Competència Deslleial, i que hauria dotat aquest marc d’un règim administratiu de control i vigilància, així com d’un règim sancionador amb cara i ulls. La petició d’incloure la figura d’un mediador, com s’ha fet a França, ha estat totalment difuminada en circumscriure la figura només als codis de bones pràctiques comercials voluntaris i amb un àmbit d’actuació molt limitat.
Qüestió apart, però molt il·lustrativa, és l’esmena que el propi Govern ha afegit i que imposa condicions a la realització i difusió d’estudis i anàlisis comparatius en l’àmbit agroalimentari. És una mesura que, per exemple, afecta directament les organitzacions de consumidors, que havien presentat resultats molt crítics en relació a les actuacions de la indústria i la distribució. Això, sense detallar les limitacions que suposa que la llei estatal estableixil'Observatori de la Cadena Alimentària, amb unes capacitats efectives molt limitades pel que fa a vigilància, control i sanció.
A Catalunya, el Codi de Bones Pràctiques Comercials, en el qual es treballa des de 2011, acull organitzacions de productors agraris, la indústria, el comerç o la distribució. Es tracta d’un codi a què hom s’acull de forma voluntària, que ha incidit en qüestions de promoció, alhora que ha permès aprovar un model d’acord comercial per a les transaccions. No obstant, la manca d’obligatorietat i de sistemes de control i sanció, fan dubtar novament a molts, sobre la seva efectivitat en relació a la millora de la capacitat negociadora del productor pel que fa a preu o condicions.
L’organització agrària considera que, tan el projecte de llei estatal com l’actual codi de bones pràctiques elaborat a Catalunya, únicament seran d’utilitat si, de forma inequívoca, tenen entre els seus objectius la defensa del sector productiu mitjançant la voluntat d’aplicar un marc regulador que, en la major part d’aspectes, ja existeix.
I mentre tant, segons les dades publicades al web de COAG (IPOD - Índice de Precios en Origen y Destino de los Alimentos) es segueix constatant que, de gener a maig d'enguany, de mitjana de tots els productes, els preus que paguen els consumidors finals es tripliquen o quadrupliquen respecte als preus que perceben els productors.
JARC-COAG, conjuntament amb ASAJA, UPA, AEOFRUSE i Cooperativas agroalimentarias, ha traslladat al Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Sr. Miguel Arias Cañete, el posicionament de laMesa Nacional de Frutos Secos respecte al futur sistema de suports al sector de fruits de closca per a l’any 2014 i successius, sol·licitant-li una reunió en la major brevetat possible.
L’organització agrària considera que ens trobem en un moment transcendental per al futur del sector, en el qual s’entrellacen, dins d’un marc de durs ajustos pressupostaris, l’actual reforma de la Política Agrària Comuna, en negociació, amb la preocupació pel futur de l’ajut específic estatal al sector, que venen percebent els productors i que ha demostrat la seva eficàcia a l’hora de garantir el futur d’aquests cultius, i d’altres línies de suport als fruits secs, com l’establert a través de l’article 68 del Reglament (CE) 73/2009.
En aquest entorn, el posicionament de JARC-COAG és el següent:
Ajut estatal específic vinculat a la superfície: l’ajut lligat a la superfície ha permès el manteniment i la millora del sector i segueix essent imprescindible per a la supervivència del mateix. Es considera necessari que totes les Administracions implicades mantinguin o recuperin, en el seu cas, el compromís de conservar l’ajut estatal i autonòmic lligat a la superfície en els nivells i condicions exigits al perceptor compromesos inicialment amb el sector. Es considera que aquest ajut ha de mantenir-se durant l’any 2014. De fet, també caldria articular els mecanismes necessaris per a la pervivència d’aquest o de mesures similars específiques per al sector, a partir de 2015.
En aquest sentit JARC també vol destacar que aquest ajut, cofinançat entre l'Estat i la Generalitat, ha patit una forta disminució. En relació a la part que aporta l'Estat, cal emfatitzar que s’ha anat reduint des de l’any 2011. Inicialment era de 60,375 €/ha, el 2011 va quedar en 42,885 €/ha i en endavant l'Estat ha pagat 32,7653€/ha. Pel que respecta a la part autonòmica, malgrat mantenir-se inicialment els 60,375 €/ha, el DAAM encara no ha fet efectiva una part important del pagament de la campanya 2012, exactament els manca pagar 33,375 €/ha.
Aquesta disminució en el pagament i el retard del DAAM està afectant a 10.714,77 ha d’avellaner, 30.004,52 ha d’ametler, 509,97 de noguer, 302,20 ha de festucs i 3.528,08 ha de garrofer.
Ajut específic a través de l’Article 68 del Reg (CE) 73/2009NS: respecte a aquest suport seria necessari permetre l’aplicació del sistema al 2014 i possibilitar que aquelles superfícies que ja s’hagin beneficiat del mateix puguin tornar-ho a fer. Es tracta d’afavorir aquells sol·licitants que han demostrat major interès per la mesura i que, per tant, estan desenvolupant una activitat amb majors beneficis per al medi ambient.
Atès que es tractaria d’una modificació del període d’aplicació del programa, fixat per als anys 2012 i 2013, i establert a l’apartat 1 de l’Article 41 delReial Decret 202/2012, de 23 de gener, sobre l’aplicació a partir de 2012 dels pagaments directes a l’agricultura i a la ramaderia, es considera que, en coherència, s’hauria de modificar també l’Article 43 apartat 1 que limita l’aplicació de la mesura a una sol·licitud durant el període d’aplicació, que serà alterat. D’aquesta forma, s’asseguraria a més un millor i més eficient ús dels recursos públics destinats.
Pla de reconversió. S’ha de treballar en la posada en marxa d’un pla de reconversió que compti amb un pressupost adequat i amb el consens del sector, administració central i administracions autonòmiques. Es considera que, si bé tenim capacitat productiva per a fer front a part de la demanda mundial, sobretot des del punt de vista de la qualitat de les nostres produccions, és absolutament indispensable millorar-la, augmentar-la i adaptar-la al mercat – posant especial atenció a eradicar els problemes derivats de l’ametlla amarga – a través d’un pla de reconversió estatal de les plantacions de fruits de closca per arrancada i plantació de noves varietats. Es tractaria d’un pla especialment dirigit a aquelles explotacions que mitjançant la reconversió puguin assolir un nivell de rendibilitat que les faci competitives en el mercat i per millorar les seves condicions de comercialització. Es buscaria modernitzar les estructures productives i renovar aquelles varietats inadaptades a les demandes dels consumidors.
Els ramader catalans no poden assumir més costos de producció que impedeixin la supervivència i la viabilitat de les seves explotacions
JARC (Joves agricultors i Ramaders de Catalunya) ha pres part en la reunió de la Comissió per a la gestió de cadàvers de les explotacions ramaderes, amb el principal objectiu de trobar solucions realment viables davant la pujada inassumible de les assegurances agràries per recollida d’animals morts.
Aquesta primera trobada entre els representants de les organitzacions ramaderes i el Departament d'Agricultura, ha estat un bon inici per intercanviar opinions i posicions entre les diferents parts. Tots els agents implicats han estat d’acord en la imperiosa necessitat de trobar una solució a la problemàtica de la pujada de preus en les assegurances de recollida d’animals morts, com a conseqüència de la forta retallada de l’ajut que fins ara oferia ENESA (Entidad Estatal de Seguros Agrários). Aquest increment de preus ha entrat en vigor l'1 de juny i afecta especialment al sector del porcí i les aus, on per exemple, una explotació de 500 truges que pagava uns 316 € anuals el 2012, aquest any haurà de pagar 2.800 € anuals. D’altra banda, una explotació de 1.000 porcs d’engreix que l’any passat pagava uns 227 € anuals, aquest any haurà de fer front a uns 915 €.
Durant la reunió, els representants de JARC han realitzat les següents propostes, recolzades majoritàriament per la resta d’agrupacions del sector:
Tanmateix, s’ha demanat al DAAM que per la propera reunió s’aportin dades sobre el cost específic de la manipulació i destrucció de les diferents espècies ramaderes (porcí, boví, aus, etc), per tal de poder afinar molt més el preu de recollida adequat per a cadascuna de les espècies.
Finalment, la major part de les agrupacions assistents, han estat d’acord en que sinó aconsegueix rebaixar el preu de la pòlissa de recollida d’animals morts, no es descarta la possibilitat de desvincular-se d’Agroseguro (Agrupación Española de Entidades Aseguradoras de los Seguros Agrarios Combinados) i contractar la recollida de cadàvers directament amb l’empresa de gestió de residus.
Les organitzacions representants de tot el sector de l’oli d’oliva espanyol, entre les quals es troba COAG, a la qual s’integra JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), han manifestat a la Comissió Europea, a través d’una carta adreçada al seu president, el Sr. José Durao Barroso, el seu absolut refús a la retirada del projecte de reglament per prohibir l’ús d’envasos reomplibles utilitzats per els consumidors, en hostaleria i càtering.
Aquesta mesura afavoria, en primer lloc, el consumidor, el qual hagués disposat en tot moment de la informació sobre el que consumeix, podria escollir amb coneixement, salvaguardant a més la qualitat i la seguretat alimentària del producte. Les setrilleres o envasos que s’utilitzen habitualment als establiments de restauració no ofereixen la informació mínima que permeti conèixer al consumidor quin oli està prenent i no garanteixen que l’oli arribi al consumidor amb totes les seves propietats nutricionals i saludables.
Tot el sector está d’acord amb la importància de que un producte tan rellevant com és l’oli d’oliva, s’ofereixi en envasos que no es puguin reomplir amb una etiqueta que proporcioni la informació adequada, tenint cura de la imatge i la qualitat.
La Comissió sempre ha prioritzat la defensa del consumidor i, en aquest sentit ha aprovat reglaments per tal de que es facilitin més dades a les etiquetes de les ampolles d’oli. L’implantació d’envasos no reomplibles i perfectament etiquetats a l’hostaleria, persegueix aquest mateix objectiu.
Aquesta mesura, que ha estat llargament debatuda per la Comissió durant més d’un any, ha rebut el recolzament de quinze estats membres i ha passat per tots els tràmits jurídics necessaris, contant inclús amb el vist i plau de l'Organització Mundial del Comerç, per la qual cosa la sorpresa del sector davant la seva retirada ha estat encara major.
A més, el cost per implementar aquesta normativa és insignificant, més encara si es té en compte els nombrosos beneficis que comporta.
En opinió de les organitzacions representants del sector, la retirada del reglament va en contra tan dels consumidors com dels interessos del sector i per aquest motiu es demana a la Comissió que revisi la seva decisió i reprengui l’aplicació de la normativa.
Les organitzacions representants de tot el sector de l’oli l’oliva espanyol que subscriuen aquesta nota de premsa són:
- Asociación Agraria Jóvenes Agricultores
- COAG, a la qual s’integra l’organització catalana JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya)
- UPA
- Cooperativas Agroalimentarias
- Infaoliva
- Anierac
- Asoliva (olivarers, almàsseres, operadors, refinadores, envasadors i exportadors)
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ha traslladat al senyor Manel Plana, membre de la Mesa del Senat, representant del grup Parlamentari català Convergència i Unió i portaveu de la Comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació, la necessitat de facilitar el finançament als joves que es volen incorporar a l’agricultura.
Aquesta ha estat una qüestió destacada per JARC dins del marc de la moció que el Grup Parlamentari Popular va presentar al Senat i que insta el Govern espanyol a impulsar i defensar mesures que facilitin la incorporació de joves. JARC considera que la defensa dels joves ja hauria de suposar-se i ser compartida per tothom, i que les mesures es recullen en la nova Política Agrària Comunitària per al període 2014-2020.
No obstant, la qüestió que més preocupa els i les joves que volen incorporar-se a l’agricultura és l’obtenció del finançament i els elevats interessos. La dificultat en l’accés al diner dificulta o impedeix el desenvolupament de projectes competitius, ja corresponguin a joves que comencen o a productors que pretenguin millorar les seves explotacions.
JARC considera que cal incidir en aquest aspecte i que, particularment, s’hauria d’aconseguir que SAECA (Sociedad Anónima Estatal de Caución Agraria) accepti com a garantia la resolució de concessió de l’ajut d’incorporació, document basat en un projecte avaluat des del punt de vista de viabilitat, rendibilitat i coherència amb les polítiques agràries.
Finalment, s’ha incidit en les dificultats administratives existents per a crear una nova empresa, i en què tràmits i permisos retarden, dificulten i encareixen la posada en marxa de les iniciatives.
La continentalitat és una característica del clima, que consisteix en diferències notables, d’aproximadament 20 graus, entre la mitjana de la temperatura del mes de l’any més fred i del més càlid, és a dir, entre l’hivern i l’estiu. Per tant, es caracteritza per unes temperatures contrastades entre l’estiu i l’hivern. A casa nostra, Lleida, Vic, i Manresa es podria considerar que tenen un clima mediterrani més continentalitzat. Però, aquesta situació és la que està marcant la primavera d'enguany a tot el territori català. A pocs dies de l’inici de l’estiu, les temperatures fresques i les constants pluges dels mesos d’abril i maig han protagonitzat el nostre clima i condicionat els nostres cultius.
JARC (Joves Agricultora i Ramaders de Catalunya) informa que als cultius d'horta, les zones costaneres no presenten la humitat i la temperatura propicia i esperada per aquestes dates, per afavorir el bon desenvolupament dels cultius. Aquestes condicions d’humitat, més assimilables a climes del nord d’Europa, afavoreixen l’augment de fongs i bactèries, problemàtica que actualment tenim a Catalunya.
Una altra conseqüència negativa d'aquesta climatologia, és la mala floració dels cultius. L’excés d’humitat perjudica una bona floració, ja que fa que es desprengui la corol·la, impedint l’alliberament del pol·len i provoca que les llavors no puguin germinar correctament. Calen temperatures més elevades i més hores de sòl per unes floracions òptimes. A més, les constants pluges fan més complicat entrar a camp, sobretot en certs cultius, com és el de la patata.
Per que fa l’arròs, les pluges, el fred i el vent de mestral que ha bufat durant el mes de maig, estan posant en greu perill una collita que se’ns dubte serà baixa. Els aiguats van retardar l'inici de la campanya de sembra i amb el mal temps, la planta ha aturat el creixement, el que suposa en molts casos, torna a sembrar.
Al sector frutícola, el temps també ha afectat negativament les collites més primerenques, com les d’algunes varietats de préssec, nectarines i sobretot les cireres. Aquest darrer fruit és el que més n’ha patit les conseqüències; s’observen retards d'aproximats d'uns quinze dies en la recollida i produccions totalment malmeses o molt minvades. Per tant, a hores d'ara ja podem parlar d'una disminució en la producció i un escurçament del període realment productiu. El principal problema en aquest cas ha estat el que s'anomena cracking, que no és altra cosa que un desordre fisiològic que provoca el clivellament de la polpa del fruit, degut a un excès d'humitat durant el període final de maduració.
Pel que fa a l'olivera, sobretot en les zones de secà, la floració ha quedat greument afectada i es preveu un fort descens de la producció. El mateix passa amb fruits secs com l'atmetlla, on es calcula que el descens de la producció respecte a l'any passat pot ser superior al 30%.
A la vinya, l'excès de fred ha frenat el creixement dels ceps i està retardant la floració, però encara seria una mica precipitat parlar de possibles efectes negatius.
Davant aquesta situació, els agricultors catalans poden fer seva la dita que moltes vegades "plou sobre mullat". A les retallades de fons públics, que evidentment també afecten el sector agrícola i ramader català, la manca de poder en la fixació de preus de venda que en molts casos i durant llargs períodes obliga els productors a vendres per sota del preu de cost, la necessitat de competir dins un mercat que permet l'accès de productes provinents de països no subjectes a la normativa europea de sanitat i qualitat alimentària, també cal afegir els contratemps climatològics.
Desprès d’un any i mig de negociació i amb punts de sortida força dispars, Les organitzacions agràries Unió de Pagesos, JARC i IACSI així com els sindicats CC.OO. i UGT han signat avui el conveni del camp pels anys 2012, 2013 i 2014. La principal aportació ha estat establir els salaris per a aquests anys, que suposen una congelació salarial per l’any 2012, un increment de 0’70% pel 2013 i un increment del 0’80% pel 2014, xifres d’increment molt inferiors a habituals referents com és l’IPC.
La resta d’articles no ha sofert cap variació en relació al conveni actual.
En aquests increments, inferiors a IPC, s’ha tingut en compte factors com els forts increments de despesa en d’altres partides de despesa habitual, però de manera especial la responsabilitat de les organitzacions signants en disposar d’un marc laboral al sector agropecuari i forestal de Catalunya aportant, per tant, estabilitat al sector i a les campanyes agràries.
L'ONU hauria d'implicar-se en la defensa d’un model d’agricultura sostenible i en acabar amb l’especulació financera en els mercats de matèries primes agrícoles, aspectes fonamentals per garantir el dret a l’alimentació de tots els ciutadans.
"Si no puedes luchar contra ellas, cómetelas...".Així ho defensa textualment l'Organització de Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) en l'informe presentat ahir a Roma (1), en el qual alerta de que el ràpid augment del nombre de meduses al Mediterrani i al Mar Negre pot ser una de les causes del descens en les poblacions de peixos observat en aquests ecosistemes marins.
La nova iniciativa es suma a la recent recomanació de menjar insectes per pal·liar la fam al món. "Els insectes són una font important i fàcilment accessible d’aliments nutritius i rics en proteïnes", recull l’estudi presentat per la FAO en la Conferència Internacional sobre els Boscos per a la Seguretat Alimentària i Nutricional (2) del passat 13 de maig.
En aquest sentit, JARC-COAG demana a la FAO que deixi de banda "ocurrències mediàtiques" i mostri més respecte i sensibilitat amb els més de 870 milions de persones que passen fam al món. Així mateix, ambdues organitzacions agràries sol·liciten a l'ONU valentia i recursos per defensar el principi de sobirania alimentària, potenciant un model d’agricultura sostenible, recolzant als petits i mitjans agricultors com a base per a garantir el dret a l’alimentació a nivell mundial. Tanmateix, consideren que és imprescindible que s’instaurin mecanismes de regulació dels mercats per acabar amb l’especulació financera produïda amb les matèries primes agrícoles i l’abús de poder d’un reduït grup de multinacionals agràries exportadores que controlen el comerç internacional d’aliments.
“La desregulación de los mercados es caldo de cultivo para la volatilidad de los precios y la utilización de los alimentos como una mera mercancía más. Esta situación es muy dañina para los pequeños agricultores, que se ven obligados al abandono de sus explotaciones ante la presión a la baja de las cotizaciones internacionales, y mortal para millones de ciudadanos de países menos desarrollados en los que más de 80% de la renta se dedica a la alimentación y cualquier ligera subida los condena al hambre. Esto no se resuelve comiendo insectos y medusas.”, ha emfatitzat el senyor Miguel Plançó, Secretari General de COAG.
Veure més informació:
Aquest matí representants de JARC s'han reunit amb el mossos d'esquadra per tal de posar amb comú normes de seguretat al món rural, ja que durant els mesos d'abril i maig es dona una incidència més alta de robatoris.
Per aixó es farà difussió dunes normés bàsiques a tots els agricultors per tal d'evitar robatoris a les seves explotacions, aquestes poden ser.
- Protegir les obertures de masies, magatzems, casetes de reg amb reixes o tanques perimetrals, i molt aconsellable instal·lar alarmes
- Tancar sempre amb clau els magatzems, granges i torres
- No deixar a l'exterior cap eina que pugui facilitar el forçamet de panys
- No deixar maquinària a les finques, especialment al migdia
- Deixar als magatzems, casetes i granges els elements estrictament necessaris per al funcionament de l'instal·lació.
- Marcar objectes amb esprai permanent per facilitar la seva recuperació i identificació.
A més d'aquests consells, han posat a dispossició de tots els agricultors i ramaders una adreça de correu electrònic per a qualsevol altre tipus d'informació no urgent que es: mosso.ruralponent@gencat.cat.
I recordar sempre que si esteu veient alguna persona o vehicle "sospitos" trucar al 112
El pagament que han d’assumir els regants de la Terra Alta, que ascendeix a 1.491 €/ha, ha generat un bon ensurt als productors afectats però, de forma més concreta, un important problema de tresoreria i financer.
Socis i representants de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) han estat en contacte amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural des de fa un temps per avaluar les alternatives i flexibilitzar les condicions, dins el possible, en funció de la realitat de cada explotació.
La dificultat de molts dels regants per fer-hi front ha comportat moviments i gestions de particulars, Administració i organitzacions professionals agràries, tot i que ha d’entendre’s que l’actor principal és la Comunitat de Regants. El resultat ha estat l’aparició en premsa de diferents articles parlant de vies de finançament aconseguides, rumors o comentaris contradictoris que han contribuït a la desinformació i la incertesa dels afectats, que el que veuen és un rebut damunt la taula.
En la reunió mantinguda, el passat dijous 21 de març, entre JARC i la Direcció general de Desenvolupament Rural per a clarificar la situació i informar correctament els afectats, es va posar de manifest que:
La Comunitat de Regants ha ofert facilitar el pagament fraccionant-lo en un màxim de quatre terminis (que es farien efectius en tres anys). Això implica, no obstant, un import addicional de 100 €/ha per al segon pagament i els posteriors.
El DAAM ha tractat amb la Comunitat de Regants, com a únic ens competent, el problema i possibles fórmules de flexibilització. La intenció del Departament és reinvertir en l’ampliació del Regadiu i ha mediat amb algunes entitats financeres per a possibilitar fórmules de finançament. En l’actualitat, hi ha tres entitats que facilitarien línies de crèdit a retornar entre 6 i 8 anys, amb uns interessos raonables, que són La Caixa, l’Institut Català de Finances i el BBVA.
En Josep Balsebre, president de JARC a Tarragona, i en Xavier Vela, soci participant en el Regadiu, van proposar que s’avalués la possibilitat que el fraccionament en dos terminis no es penalitzés amb els 100 €/ha addicionals. Aquesta possibilitat oferiria temps als regants per a estudiar el seu finançament, facilitaria el pagament dels rebuts en el termini d’un any i repercutiria en el volum cobrat per la Comunitat amb rapidesa. El director general de la Direcció General de Desenvolupament Rural del DAAM, el senyor Jordi Sala, i el subdirector general d’Infraestructures Rurals, el senyor Antonio Enjuanes, van recollir la proposta per a debatre-la amb la Comunitat de Regants.
En definitiva, el regant que ha de fer front al pagament disposa de diferents alternatives que passen pel pagament al comptat, el fraccionament ofert per la Comunitat de Regants, la liquidació del deute mitjançant un crèdit amb les tres entitats esmentades anteriorment o, si és afortunat, amb un crèdit particular amb una altra entitat. La decisió i negociació correspondrà a cada productor en funció de les seves necessitats i possibilitats però, està clar que no hi ha receptes màgiques.
El nou president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya a Girona, Joaquim Suñer Tutau, es va reunir el passat dijous 21 de març, amb el director dels Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en Vicenç Estanyol Bardera. En aquesta trobada, el representant de JARC va traslladar al DAAM les principals problemàtiques del sector en aquest territori i propostes de solució, així com els objectius de la nostra organització. D’altra banda, li va manifestar la voluntat d’establir un calendari de treball conjunt per contribuir a la millora de la situació de l’agricultura i la ramaderia a les comarques gironines.
En Joaquim Suñer va emfatitzar, entre altres temes, la importància de continuar impulsant el comerç de proximitat en benefici dels productors i consumidors, recolzar l’important rol de la dona en el món rural i prendre mesures urgents per tal d’evitar els problemes generats pels senglars.
Aquesta ha estat la primera reunió de la nova Junta de JARC amb el DAAM de Girona, per treballar conjuntament en l’adopció de mesures adaptades a la realitat del territori, tenint en compte les possibilitats i necessitats de productors i Administració.
En relació a les últimes notícies sobre que els ajuts al sector agrari i agroalimentari serien minorats en funció del compliment de l’objectiu de dèficit per part de la Generalitat, JARC expressa el seu rebuig a que es barregi mesures que sancionen els productors agraris o agroalimentaris amb aquelles que puguin sorgir de les responsabilitats de cada Govern o dels enfrontaments polítics.
I per això JARC demana una reunió urgent amb el Conseller perquè ens expliqui aquestes mesures, ja que JARC treballarà al costat dels productors per tal de defensar els seus legítims interessos enfront de decisions que considerem, com a mínim, desencertades.
Tant si són fons nacionals com europeus, es tracta de mesures dissenyades amb l’objectiu de donar suport i millorar els sectors agrari i agroalimentari, sense oblidar el desenvolupament rural, i encaminades a un increment de la competitivitat, rendibilitat i generació de riquesa per part de les empreses, persones i territoris que componen aquests sectors. Els potencials beneficiaris, els productors, han de respectar els condicionants i requisits establerts en els marcs legislatius europeu, estatal o català, i és totalment erroni penalitzar-los o excloure’ls per motius diferents als que s’hi ha establert. Especialment si es fa com a penalització a un tercer que no és subjecte d’aqueixa normativa d’objectius concrets.
No es pot oblidar, a més, que el condicionament repercutirà precisament en la dinamització econòmica dels territoris en un moment en què molts dels nostres aturats han mirat el món agrari com a una oportunitat de futur. I no es tracta d’una mesura que pugui afectar només Catalunya, sinó d’altres pobles de l’Estat espanyol que es trobin en una situació similar actualment o futura.
Veure més informació:
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) rebutja la retallada del 14% als fons agrícoles per a Espanya aprovat per la UE per als pressupostos del 2014-2020, perquè suposa un cop per al sector estratègic de la economia real.
Veure més informació:
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha transmès al Conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí a través d’una carta, el seu desacord amb la decisió presa de excloure als ajuts de modernització de l’any 2013 les inversions vinculades a cultius llenyosos.
Veure més informació:
Veure més informació:
JARC-COAG EXIGEIX MESURES PER PAL·LIAR ELS ATACS DE LA FAUNA SALVATGE SOBRE EL BESTIAR
L'Organització agrària impulsa una campanya per a que la UE modifiqui la legislació i permeti de nou l'abandonament de cadàvers en menjadors i femers a la muntanya
Veure més informació:
Veure més informació:
El responsable de la sectorial el porcí de JARC, Jaume Bernis, ha estat escollit formalment com a nou coordinador sectorial del porcí de COAG per als propers quatre anys. Bernis ja va ser nomenat fa uns mesos com el representant nacional de COAG al COPA-Cogeca a Brussel·les, responsabilitat que continuarà exercint. Per la seva banda, Enrique Acción de Huelva assumeix aquesta responsabilitat en el subsector del porcí ibèric. Així s'ha acordat a la primera reunió sectorial després de la XIII Assemblea General de l'organització en el marc de la qual s'han analitzat els principals reptes dels productors de porcí en el futur més immediat.
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació:
Veure més informació: